Llegir el contes d'en Pàmies és tenir el mig somriure a la cara quan t'atures davant d'una observació que， sense fer gaire soroll， et sorprèn per la clarividència i la importància del que diu。 Són petits esdeveniments quotidians， gestos， frases breus que semblen fugisseres però no ho són。Dels seus reculls de contes no havia llegit el que ara commemora el 25è aniversari "La gran novel·la sobre Barcelona"。 En destaco "El llit de matrimoni" amb el "Hem de parlar"。 Com és d'esperar dins la narrativa Llegir el contes d'en Pàmies és tenir el mig somriure a la cara quan t'atures davant d'una observació que， sense fer gaire soroll， et sorprèn per la clarividència i la importància del que diu。 Són petits esdeveniments quotidians， gestos， frases breus que semblen fugisseres però no ho són。Dels seus reculls de contes no havia llegit el que ara commemora el 25è aniversari "La gran novel·la sobre Barcelona"。 En destaco "El llit de matrimoni" amb el "Hem de parlar"。 Com és d'esperar dins la narrativa d'en Pàmies， al final no és parla precisament per la mateixa raó que "s'ha de parlar"。 Un bucle infinit que marca moltes relacions que no cal que siguin de matrimoni。 He trobat meravellós el comte "Nadal" on els protagonistes són la "noia espantada" i "l'home famós"。 Retrat ajustadíssim， fa 25 anys！， del que avui en diem， relació abusiva， marca indeleble del patriarcat。Trio l'inici de "La maduresa" per fer un tast del seu geni retratant "l'home （o la dona） comú": "Fa dies que no et sento malparlar de tot i de tothom"， em diu la meva dona。 D'entrada， no contesto i aprofito el silenci per adonar-me que， en efecte deu fer més d'una setmana que no malparlo de res ni de ningú。 Urgentment， busco alguna cosa per criticar。 Com que la tele està engegada， apunto cap a l'home del temps， que， des de la pantalla， pronostica l'arribada d'un front fred" （pàg。 91）。 Sempre la ironia esmolada i a punt。 。。。more